La marededéu jacent de la parròquia més antiga d’Inca és del segle XVI i d’un autor desconegut. És de mida natural i recull les característiques més comunes de la tipologia: ulls clucs, mans damunt el pit en posició de pregària i peus descalços. Al marge, la vestidura, amb toca i vel, és una túnica cenyida amb una corretja i un mantell llarg que li cobreix el cap. L’estat de conservació (2026) només permet intuir un treball acurat en l’aplicació de la dauradura. Sobre l’estil, cal mencionar el sentit simètric i també hieràtic de la figura, tot i que els plecs de la roba aporten un cert dinamisme trencador. Del segle XIX deu ser el tàlem damunt el qual reposa perquè, malgrat la simplicitat, extreu de manera plana esquemes del neoclassicisme. En el seu moment original, el moble era coronat.