L’eremitisme és reintroduït a Mallorca des dels primers anys posteriors a la conquesta del rei Jaume, amb persones que es retiraven en solitud per dedicar-se a la pregària. El major exponent d’aquella època fou el beat Ramon Llull. Amb el temps, aquesta forma de vida es va organitzar en comunitats, donant lloc a la Congregació d’Ermitans de Sant Pau i Sant Antoni, fundada el 1684.

Arreu del territori mallorquí es conserven testimonis d’aquesta tradició en forma d’ermites i antics espais de vida retirada, integrats en el paisatge i vinculats a la història espiritual de l’illa.

Actualment, les dues darreres ermites vinculades a aquesta tradició són l’Ermita de Betlem (Artà) i l’Ermita de la Santíssima Trinitat (Valldemossa), aquesta darrera encara habitada per ermitans de la Congregació.

Ambdues ermites es poden visitar avui, oferint la possibilitat de conèixer de prop aquest llegat històric, espiritual i paisatgístic únic de Mallorca.