ART CONTEMPORANI

L’art contemporani religiós a la Diòcesi de Mallorca

La relació entre l’art i l’Església de Mallorca ha estat fructífera en els diferents períodes de la història. A l’actualitat, diferents artistes desenvolupen les seves aportacions a l’art contemporani religiós de l’illa.

“L’Església mai no considerà com a propi cap estil artístic, sinó que ha acceptat les formes de cada temps d’acord amb el caràcter i les circumstàncies dels pobles i les necessitats dels diversos ritus, creant en el curs dels segles un tresor artístic que cal conservar amb tota cura” (SC 123). Aquesta afirmació del Concili Vaticà II va clarificar l’eterna qüestió sobre si l’art contemporani era o no vàlid per a representar les realitats divines i els sentiments religiosos. A la pregunta “és possible un art cristià contemporani?”, el Concili responia que sí.

En el cas de Mallorca, no es pot afirmar que hi hagi hagut una ruptura en l’actualització de l’art dins la vida eclesial. De fet, la contemporaneïtat de l’art de cada moment ha conviscut amb models més academicistes i historicistes. Si a principis de segle XX convivien el neoromànic de Mn. Alcover amb el modernisme de Gaudí i Jujol, a mitjans de segle era el torn d’arquitectes com Alomar, Forteza o, sobretot, Ferragut.

En el món de les arts plàstiques i dels béns mobles la incidència ha estat més discreta, però no per això menor. Tallers d’orfebreria com els Sunyer o Granda, “ateliers” locals en la fabricació d’ornaments; o pintors que van des de Faust Morell a Pau Fornés han deixat la seva empremta dins els nostres temples amb les seves creacions. Ells varen ser els pioners perquè, més modernament, artistes com Madavi, Eufrosine, Barceló, Bernadí Seguí, Pepe Dámaso o Sidival Fila fessin les seves aportacions a l’art religiós.

Aquí podreu trobar aquelles intervencions de caire religiós i transcendent que, des del Bisbat de Mallorca i en col·laboració amb parròquies i artistes, hem anat realitzant per donar compliment al mandat conciliar que Pau VI va resumir tan encertadament en el seu missatge als artistes de 1966: “Tenim necessitat de vosaltres”.