La manca d’estudis sobre les escultures de producció alternativa a la talla de fusta i la ubicació al marge d’itineraris patrimonials habituals podrien explicar l’absència de referències actualitzades d’aquesta peça. La Dormició de la parròquia de Búger és una figura vestidera de cert interès ni que sigui com a notable exemple de la tipologia. Ho justifiquen l’antiguitat -Gaspar Munar parla del segle XVIII- i la resolució formal. Molt fina i d’aspecte dolç la fesomia. Les carnacions són de fang cuit policromat, sense descartar altres materials. Cal notar que les mans, tot i en posició orant, dibuixen un espai intermedi i els peus, descalços, tendeixen a l’horitzontalitat, cosa insòlita segles enrere. Un darrer detall, la boca entreoberta. Tot, signes d’actualització del model. S’entén que la resta de mobles que conformen l’escenografia assumpcionista és d’origen dispar.