D’autoria desconeguda, la imatge escultòrica que representa la Mare de Déu morta de Bunyola respon al model gòtic que es perpetua durant l’edat moderna. Ho justifiquen el format i la resolució plàstica. D’aquí que es pugui apuntar una cronologia sis-centista, tot i l’efecte desconfigurador que produeix la superposició de policromies. Resulta una estàtua de mida considerable, de dinamisme no del tot plenament aconseguit. Se la representa vestida amb túnica, mantell, vel i toca, segons la tradició més antiga a Mallorca i també documentada més enllà. Els elements mobles de missió complementària serien de factura no original; el llit, per exemple, i potser també la corona, tot i el seu interès.