La marededeu morta del convent de Llucmajor és rellevant i té una història curiosa. La crònica de fra Salvador Cabot afirma que era una Puríssima Concepció en el seu estat original i suposa que procedia del cenobi de Jesús extramurs de Palma. Traslladada a la vila de Maria Antònia Salvà, fou la imatge principal del presbiteri de la primera església de la comunitat franciscana i també del temple posterior, l’actual. Tingué aquesta funció fins el 1700. L’investigador esmenta que el 1702 es pagava per «adobar» l’escultura perquè pogués servir per a la representació del trànsit marià. L’operació degué consistir, essencialment, en cloure-li els ulls perquè les proporcions, la resolució anatòmica i el moviment corporal ―contrapposto― casen millor amb una prototípica Immaculada. Reforça aquesta idea el color blanc de la vestidura que no és l’habitual per a l’Assumpta. Tots aquests paràmetres permeten datar la realització de l’estàtua de l’inici del segle XVII. No sembla que el convent hagi tingut mai un tàlem o cadafal. La Mare de Déu, una vegada transformada, fou allotjada a l’urna de la predel·la del retaule de sant Roc. Per a la veneració dins la vuitada de la festivitat, s’obrin les portes ―amb pintures que simulen un cel estelat i amb angelets―, talment com consta que es feia antigament.
