La parròquia del Pla exposa cada any una marededeu morta de talla de fusta, policromada i daurada. Una restauració li retornaria la semblança original i refaria la qualitat que amb seguretat té. A més, un estudi dels materials i de la fabricació oferiria informació per discernir millor la cronologia. Estaríem davant una peça del segle XVI, probablement de les acaballes de la centúria, per molt que el p. Gaspar Munar la ubiqui en el set-cents. Ho fa amb interrogants, val a dir. La investigadora Magdalena Cerdà la identifica amb documentació de final del cinc-cents. Les coordenades estilístiques i formals parlen d’un model establert ja per imatges jacents anteriors, dins el tardogòtic. Amb un eix simètric estable, segueix el decòrum habitual ―ulls clucs, mans en oració i peus nus― i hi suma la riquesa visual, en gran part depenent dels recursos ornamentals. Un tret original és la manca de toca, el detall que feu dubtar a Munar. No consta urna ni llit, però sí té llitera pròpia.