Caldria validar documentalment tota la informació divulgada fins ara sobre el patrimoni de la parròquia porrerenca vinculat al misteri de l’Assumpció. En tot cas, és un conjunt molt il·lustratiu dels canvis en el gust artístic. Hi juguen en contra la dispersió dels mobles i el delicat estat de conservació. En primer lloc, hi ha la marededeu morta antiga. És obra d’un escultor desconegut de final del segle XVI que seguia certes inèrcies d’origen medieval. La fabricació es produí en un moment d’auge del culte marià. Ja acabada la construcció del temple coincidint novament amb un repunt de les obreries ―en particular, la de l’Assumpta―, a la dècada del 1770 es pagaren quantitats a l’escultor Gregori Herrera i Mateu (Palma segle XVIII) que hauria fet el monument marià. Formarien part d’aquest aparell escènic, d’atrevida innovació estilística, l’urna, el cadafal esgraonat i l’arc que sosté la figura de l’Esperit Sant. Aquesta combinació arribà fins a 1800, quan una nova estàtua substituí l’anterior. L’artífex, en aquest cas, fou Guillem Torres i Rubert (Palma 1755-1829), vinculat a idees il·lustrades de perfil acadèmic. Tot l’any, la Dormició es pot venerar dins el nínxol de la predel·la del retaule de sant Josep. Hi ha representats, pictòricament, uns angelets infants que porten flors en un marc celestial.