L’església llorencina custodia una Dormició mariana vestidera. És una figura, el cap, les mans i els peus de la qual són d’un material flonjo modelat i policromat. L’elaboració d’estàtues amb pasta de guix, de fang o de paper, com a tècniques alternatives a la talla de fusta, s’incrementà en determinades cronologies i per a usos concrets quan minvava l’abast dels artífex de gúbies i cisells. Fins i tot, s’emprà per a encàrrecs artístics de certa envergadura. Com sempre, foren la devoció popular i l’acció catequètica les impulsores d’imatges com aquesta, que, com tantes altres, resta mancada d’estudis específics. Tanmateix, podria ser del segle XIX. Com a curiositat, la disposició de les mans, juntes però amb els palmells oberts. També és interessant l’escenografia: un tàlem de pal·li de reduïdes dimensions i d’aire classicista. És el mateix concepte plàstic que es veu en altres ubicacions: el monestir de les religioses concepcionistes de Sineu i la parròquia de Petra. La diferència vendria donada pels ornaments complementaris.