La Parròquia de Santa Creu de Palma va acollir el divendres 8 de novembre la nova creació de l’artista José María Sicilia, la Missa de Difunts Demasiado Tarde. Es tracta d’un projecte de col·laboració entre el Bisbat de Mallorca i El Instante Fundación en el qual han treballat durant l’any 2024 amb l’objectiu de possibilitar un diàleg entre l’art contemporani i la fe, ajuntant modernitat i tradició. Aquest procés creatiu s’ha duit a terme per part de l’artista amb l’acompanyament constant del Bisbat de Mallorca, pel que fa a temes litúrgics i teològics de l’obra. La missa fou presidida pel bisbe Mons. Sebastià Taltavull.
La creació del Sr. Sicilia s’emmarca dins la llarga tradició de composició de Rèquiems de tota la història de la música sacra, fent una passa més i englobant-la dins el concepte d’art total. Amb aquest objectiu, no sols ha compost els texts no litúrgics de la missa i s’ha rodejat de col·laboradors per a la composició de la música, sinó que ha realitzat elements litúrgics com són la casulla que va vestir el rector de Santa Creu, Mn. Nadal Bernat, les campanes que van prendre part en la celebració i les projeccions que es van poder observar en alguns moments de la missa.
El Instante Fundación, responsable de la producció artística, comptava amb la música que era a càrrec de David del Puerto, Javier Arias Bal i Jesús Rueda. La resta de l’equip musical estava compost pel llibretista J. M. Fernández-Shaw, l’escenografia de José María Sicilia, els cors dirigits per Carles Ponsetí, Studium i Escolania dels Blauets de Lluc. La soprano solista fou Cristina Van Roy, la mezzosoprano Serena Pérez, el tenor Antoni Aragón, el violí José Manuel Álvarez, l’orgue del cor, Agustí Aguiló, i l’orgue major, Bartomeu Manresa. La soprano a càrrec de la intervenció exterior, Cova Villegas. Luis García era el responsable de la llum i les projeccions.
La idea originària de l’obra se centra en la resurrecció, prenent-ne com a analogia un diàleg entre una eruga i una papallona. I des d’aquesta idea va fer el Bisbe la seva homilia. «Vita mutatur, non tollitur (Pref. I de Difunts)». “Una convicció de fe: «La vida no es destrueix, tan sols es transforma»”, va dir, i ho professam “en aquesta celebració d’avui, plena de contingut bíblic, plena d’art, plena de llum, plena de poesia, plena de música, i plena d’esperança en la vida que ens ha regalat per amor el Déu Creador, una vida que no s’acabarà mai, eterna, i que ja ara uneix el cel i la terra”.
