Dins el context de les esglésies ciutadanes, és bastant desconeguda ―per manca de referències, ni que sigui bibliogràfiques― la marededeu jacent de la parròquia de Sant Jordi. Sorprèn el fet més tenint en compte la qualitat artística i l’antiguitat, del segle XVII. Amb els paràmetres cronològics de l’edificació de l’església, cal suposar una procedència externa qui sap si a resultes dels processos vuitcentistes d’exclaustració. El cas és que és una talla de fusta policromada i amb aplicació de pa d’or. Respon a un eix longitudinal estricte amb un clar sentit simètric. El dinamisme i la riquesa dels recursos ornamentals ofereixen un contrapès amb un esquema molt repetit dins el repertori d’imatges mallorquines de la Dormició. També és una estàtua canònica pel que fa a la gestualitat orant, el fet de tenir els ulls tancats i la nuesa dels peus. Són detalls que connecten amb el significat catequètic de l’Assumpció i que només es modificaran a l’edat contemporània.