L’estudiós Gaspar Munar data del segle XVI l’escultura que representa la Mare de Déu morta de l’església parroquial alaronera. A més de l’antiguitat, és lloable la seva factura formal dins els esquemes comuns de la tipologia estilística i del programa iconogràfic. Les mans juntes en actitud de pregària i els peus descalços són dos trets essencials, però també la corretja que cenyeix la cintura i s’allarga fins als turmells. La frontalitat i un cert sentit hieràtic són contrarestats per una volumetria dinàmica en la vestidura. La figura, una talla de fusta policromada i amb aplicació de pa d’or, s’acompanya d’una urna, un cadafal esgraonat i altres elements, tot de cronologies no concordants amb la marededéu. Sí que podria ser d’època original la corona de fusta daurada: un cercle amb raigs solars i una creu a la cúspide.