L’escultura de l’església ciutadana de Santa Creu i que resta documentada des dels volts de 1562 és un exemple de les variacions que es registren en la centúria dins aquest programa d’imatgeria devocional. La Mare de Déu morta, una talla de fusta policromada amb aplicacions de pa d’or, és de notable envergadura; potser no tant esvelta com altres coetànies. Vesteix túnica cenyida a la cintura per una corretja, mantell i toca. Com a detalls, tenen interès la corona i el fet que les vores del mantell són subratllades amb capets d’àngel en relleu. Altra vegada, els ulls closos, les mans en posició orant i els peus nus reforcen la simbologia i donen continuïtat a l’ortodòxia de la representació consolidada des de l’edat medieval. El llit en forma de sarcòfag damunt el qual s’exposa la imatge és de cronologia posterior, però igualment interessant; també el complex cadafal graonat i de planta mixtilínia.