Es descobriren noves sepultures, amb les lloses de les respectives cobertes; fragments d’estructures pètries identificades com a sòcols de mur datats del segle VII. Aquest sòcol estava realitzat amb pedres força grans, la majoria col·locades de cantell.
Els resultats d’aquesta campanya encara no permeten identificar l’espai que s’està excavant, tot i que les estructures que van sorgint i les restes recollides ajudaran a fer-ne la interpretació. Esgotats els estrats corresponents a l’època actual, al captiveri dels soldats napoleònics i a l’època medieval, el jaciment resta preparat per a la pròxima campanya, a les portes del segle VIII.
El 2024 es va completar l’excavació de l’Àmbit D a la Cala 8 del monestir. Malgrat les alteracions provocades per rases de vinya del segle XIX i pels espolis napoleònics, s’hi va documentar un paviment de terra compactada amb bona part d’una àmfora dels segles VII–VIII. L’estança va resultar rectangular, d’uns 1,90 m d’amplada i, com a mínim, 4,80 m de llarg, tot i que l’extrem sud-oest no es va poder localitzar perquè probablement que-dava fora de la cala. Al nord es va posar al descobert un mur notable, d’uns 80 cm d’amplada i orientació oest-nord-oest/est-sud-est, diferent de la resta de murs dels àmbits B, C i D. La seva cronologia i funció no es van poder precisar —potser relacionada amb la basílica— i es va preveure aclarir-les en futures campanyes.
Paral·lelament, el 2024 es va excavar una de les tombes documentades a la Cala 8, que va contenir les restes d’un home adult d’alçada considerable. Aquesta sepultura formava part d’un cementiri relativament extens vinculat al cenobi: fins al moment se n’han localitzar set, totes d’individus adults masculins, i probablement en queden moltes més per desco-brir. A més de l’excavació, es van netejar, siglar, inventariar i emmagatzemar tots els ma-terials arqueològics recuperats, i es va redactar la memòria de la campanya.
Durant la campanya de 2025 es varen excavar diverses capes de terra associades al mur descobert l’any anterior, i es va poder comprovar que pertany a l’època del monestir. Cal recordar que aquest té una amplada notable, d’uns 80 cm, i una orientació diferent de la resta de murs descoberts fins ara. Tot plegat manté oberta la possibilitat que formi part de la basílica monàstica.
A més, es va trobar una tessel·la de vidre que, juntament amb les de pedra descobertes en altres campanyes, apunten a l’existència d’un mosaic, possiblement de l’interior de l’església. L’any 2025 també es va excavar una altra de les tombes del cenobi, on es va localitzar, com a totes les altres descobertes fins ara, un únic individu, adult i de sexe masculí. Entre els materials mobles recuperats destaca un fragment de ceràmica amb una creu estampada abans de la cocció, fabricada a la zona que actualment correspon al nord de Tunísia.
CONTACTE
