MONESTIR BIZANTÍ DE CABRERA

El Monestir de Cabrera

El monacat fou un element clau de les societats del segle V dC i encara més de les dels segles VI i VII dC. Entendre com va funcionar el Monestir de Cabrera també ens permetria conèixer més detalls d’uns dels primers monjos de la cristiandat i d’una part molt important del món que els envoltava. Durant aquells segles, tal com afirma P. Brown, a la Mediterrània i a gran part de l’Europa occidental, es va produir un canvi en la cultura religiosa i els monestirs en foren els grans protagonistes. Així s’establien els antecedents de les grans fundacions monacals de l’edat mitjana.
El jaciment del pla de ses Figueres, on s’han localitzat les restes del Monestir, es troba al fons del port de Cabrera. Comença just a l’actual línia de costa i s’estén un mínim de 150 metres cap a l’interior. Aquest és el lloc del subarxipèlag cabrerenc on s’han trobat més materials mobles procedents dels segles V a VII dC. S’han trobat diferents tipus d’elements de naturalesa material diversa. Per una part, una gran quantitat de restes de ceràmica la qual, en el seu origen, servia per a cuinar: conjunts de vaixella o de grans contenidors. Aquest fet va permetre pressuposar la presència d’unitats d’habitatge. Paral·lelament, s’han localitzat materials que s’han de relacionar, ben segur, amb l’església del lloc: conjunt de peces de marbre, abundants fragments de làmpades de vidre, fragments de portablens de plom o el que sembla un espavilador de bronze.

A banda dels materials mobles, també s’hi han descobert diverses estructures de caire productiu, una necròpolis i una estança d’ús encara indeterminat. Tot, restes d’antics murs que pertanyien a les edificacions del moment. Amb la descoberta de la necròpolis s’excavaren diferents tombes individuals de tipus banyera amb coberta de lloses encaixada. Amb l’estudi d’aquestes restes es va saber que corresponien a individus adults (d’edats compreses entre 35 i 45 anys) tots ells de sexe masculí.

Totes les excavacions i investigacions prèvies permeteren proposar que Cabrera fou una illa santa on haurien existit dos tipus d’assentaments monàstics corresponents a un cenobi i a diversos eremitoris.