El campanar de la parròquia dels Dolors de Manacor és també conegut amb el nom de Torre Rubí, en recordatori al seu promotor, el rector Rafel Ignasi Rubí Pocoví. La torre, que marca la panoràmica urbana del Manacor i és un símbol del municipi, fou obra del reconegut arquitecte Gaspar Bennàssar, al 1923.

A més de la rellevància del seu campanar, l’església dels Dolors testimonia el germen parroquial del municipi. Es troba ubicada en l’emplaçament on es documentà el Palau del Rei Jaume II (del qual sols es conserva la Torre de l’Homenatge) i dues antigues esglésies gòtiques. L’església que es conserva actualment s’inicià a finals del segle XIX, allargant-se les obres fins les primeres dècades del segle XX. Tot i això, es conserva inacabada, tal i com es pot comprovar a la façana del portal major. Algunes de les capelles de la construcció actual provenen de l’antic temple (capelles de Sant Antoni i Sant Francesc, dues torres de l’antiga façana ubicades als costats de l’actual campanar, entre d’altres).

Els principals artífex de l’església contemporània foren Josep Barceló Rugaldier (eginyer naval) i Gaspar Bennassar Moner (arquitecte), que seguien l’incansable empenta del rector Rubí Pocoví, qui aconseguí involucrar tot el poble en la gran obra de l’Església.

La construcció neogòtica destaca per els seus grans volums, atorgant-li la categoria d’una de les esglésies més altes de Mallorca. L’airosa cúpula sobresurt del nivell de les voltes i és suportada per quatre gegants evangelistes.

Cal destacar algunes imatges importants del devocionari manacorí com el Sant Crist o Nostra Senyora de les Neus (Verge Sagrari del segle XV).