ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA - SINEU

L’edifici més emblemàtic de la plaça de Sineu

No hi ha dubte a determinar que l’edifici de la parròquia de Santa Maria de Sineu s’alça monumental com a insígnia de la vila primera. Un edifici que fou construït, originàriament, al segle XIII, però que, a causa de l’incendi de l’any 1505, es tornà a erigir. Una nova església es construí durant el segle XVI a la vila de Sineu. El mestre principal a qui fou encarregada la direcció de la nova església es feia anomenar lo honorable mestre Santmartí, procedent de Ciutat. L’edifici actual, de tipologia gòtica, fou construït inicialment entre 1507 i 1520. Al llarg del segle XVI s’hi seguiren realitzant múltiples transformacions, ampliant capelles, el mateix edifici i el campanar. De fet, les obres s’allargaren durant tot el segle XVI. De reformes i intervencions, se’n seguiren realitzant al llarg dels segles, destacant la construcció de la cúpula, el creuer i la capçalera, que daten de finals del segle XIX, a iniciativa del rector del moment, Mn. Rafel I. Rubí.

A l’interior es conserva una grandiloqüent mostra d’art sacre, provinent majoritàriament de l’època barroca, tot i que en destaquen altres peces anteriors. Destaca la imatge de Santa Maria de Sineu presidint l’altar major, mostra de les verges sagraris realitzades al segle XVI per Gabriel Mòger. Es troba enrevoltada pels baix relleus de l’antic retaule major, obra de Gaspar Gener, amb una nova distribució, fruit de les obres de restauració fetes a final del s. XX. S’hi conserva també un interessant retaule renaixentista a la capella de Sant Martí atribuït a Rafel Guitard.

No es pot oblidar la recent reobertura del Museu Parroquial de Sineu, que conté una mostra de béns de l’església que, per diversos motius, han estat recollits en aquestes dependències. Es pot gaudir des d’una mostra de ceràmica del segle XVI, orfebreria, pintura i/o escultura. Les diferents zones habilitades per a la visita es troben ubicades a l’edifici de la rectoria, permetent així la contemplació d’espais insòlits.

MÉS ESGLÉSIES DE LA XARXA