CONVENT CONCEPCIONISTA PALAU DE SINEU

De Palau a Monestir

El Convent de la Concepció de Sineu es troba ubicat a l’espai que antigament ocuparen les dependències del Palau dels Reis de Mallorca. Tot i que la construcció reial pugui datar-se de principis del segle XIV, les ampliacions i les reformes se succeïren amb l’arribada de les monges, la segona meitat del segle XVI. De l’antic edifici reial, en queden algunes restes identificables: el primer i segon tram de la torre, els arcs embotits dins les parets de l’església o del forn, el portal forà o les restes de permòdols a la paret del jardí que ens situen l’entrada amb el seu matacà i la línia de forjat de la sala principal. Finalitzada la dinastia privativa, l’edifici fou abandonat i la nova propietat (els reis del casal de Barcelona) arrendà alguns espais i posà a la venda diferents parts de l’edificació. Aquesta dinàmica s’agreujà amb els consecutius canvis dinàstics, que allunyaren l’administració reial de la vila de Sineu.

La iniciativa d’establir una fundació conventual vingué de la mà de la Sra. Francisca de Puigdorfila i Fuster. La idea de donar les seves terres per a fundar una casa de religioses, la traslladà també als propietaris del Palau Reial. Així, el Convent s’originaria a partir dels terrenys i possessions de la Sra. Puigdorfila i de les restes del Palau Reial.

Després d’un breu període de lloguer, el 1583, el Rei Felip II feu acta de donació del Palau a les religioses. Fou a partir del segle XVII quan s’ampliaren i es reformaren les antigues dependències reials, moment en què les monges compraren les cases que confrontaven per la part de darrere amb el Monestir, amb la intenció d’obtenir totes les possessions de la illeta.

Les primeres religioses procedien del Convent de Santa Margalida de Palma, i foren elegides pel Senyor Bisbe per iniciar la fundació. Al Monestir s’establí l’Orde de la Immaculada Concepció (conegudes com a Concepcionistes), fundat a Toledo l’any 1484 per Sta. Beatriu de Silva. El Papa Juli II li donà regla pròpia el 1511, caracteritzada per ser una de les més austeres.

La comunitat de religioses es mantingué activa durant més de quatre-cents anys. Des dels seus orígens, les religioses elegiren una vida de treball i austeritat, fent front a adquisicions, obres i reparacions per mantenir la comunitat, arribant, en certes ocasions, a auxiliar amb els seus propis diners el poble de Sineu, en èpoques de carestia i fam.