El Calvari de Pollença és un dels espais patrimonials i devocionals més emblemàtics de Mallorca. L’oratori s’aixeca sobre un puig de 123 metres d’altura, des d’on es domina visualment la vila, la badia i les muntanyes de la Serra de Tramuntana. L’accés es realitza o bé a través de la coneguda escalonada de 365 escalons, flanquejada per xiprers; o bé pel camí de les creus amb el Via Crucis fet de grans creus de pedra de Binissalem. 

Després de la conquesta de Mallorca de 1229, el pujol formà part dels dominis de l’Orde del Temple. En aquell moment, l’indret era conegut com el Puig de les Forques, ja que els templers hi havien establert el lloc d’execució dels delinqüents de la seva jurisdicció. A finals del segle XV s’hi col·locà una creu al cim, després de la retirada de les antigues forques. Probablement, en aquell moment ja existia una petita capella destinada a custodiar el conjunt escultòric gòtic del Calvari (segles XIV-XV), format per la imatge de Crist crucificat amb la Mare de Déu als seus peus. 

L’oratori actual fou construït entre 1795 i 1799, sobre una edificació anterior. Durant el segle XX s’hi dugueren a terme diverses reformes, especialment la de 1954, dirigida per l’arquitecte Josep Ferragut, que configurà l’aspecte actual de l’interior amb un nou absis de caràcter romànic que substituí l’antic retaule barroc i donà major protagonisme al conjunt escultòric medieval.

L’escalonada monumental, tal com avui es coneix, fou construïda principalment entre finals del segle XIX i inicis del XX. El conjunt es completa amb el Via Crucis monumental inaugurat el 1879, que converteix l’ascens al Calvari en un recorregut de fort simbolisme religiós i paisatgístic.