Jaume II declarà sa Pobla de Vialfàs com a Vila Reial i manà construïr una església dedicada a Sant Antoni Abat. El municipi devia comptar amb una petita església de característiques similars a les esglésies que encara resten del temps de repoblament.

Els primers documents que fan referència a l’antiga església gòtica daten de principis del segle XVI. El finançament sempre fou una qüestió problemàtica, causant la interrupció de les obres durant tota la centúria del 1500. L’actual campanar és un dels elements arquitectònics conservats de l’antiga església, i al seu portal indica la data en què es començà a construïr, 1596, finalitzant-se 70 anys després.

La parròquia que coneixem avui dia es començà a construir a finals del segle XVII, gràcies al patrocini dels jurats i del rector Mn. Tomàs Serra. Els mestres d’obres encarregats, els germans Isern, també s’encarregaren de la construcció de l’església dels Socors de Palma, motiu pel qual les semblances són més que evidents.

Al costat de l’evangeli del presbiteri (esquerre), es conserva una escultura rellevant: Nostra Senyora de Huialfàs. Es tracta d’un excel·lent exemple del conjunt mallorquí de verges – sagraris, i probablement pot ser datada del segle XVI. Destacam també la capella de les Ànimes, aixecada a finals del segle XVI i principis del segle XVII, que conserva l’únic retaule d’estil renaixentista que es conserva a la parròquia.