Església Parroquial de Sant Feliu - Llubí

Sant Feliu: patró de Castell Llubí des del segle XIII

Amb la conquesta catalana del rei Jaume I, part dels territoris de l’actual terme de Llubí varen pertànyer a Bernat des Coll, abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols (Girona). Sembla que ben prest l’abat manà construir una capelleta dedicada a Sant Feliu. És des d’aquest moment que el sant fou invocat com a patró del que en aquell moment es coneixia com a Castell Llubí.

La capelleta sofrí moltes modificacions i ampliacions al llarg dels segles fins a convertir-se en l’església actual. La primera gran reforma data de mitjan segle XVII quan l’església s’amplià i es construí el temple seguint la tradició arquitectònica gòtica, que era la predominant en el primer barroc. L’ampliació va molt lligada a un fet històric cabdal per a Llubí: l’obtenció de la categoria de vicaria in capite per a l’església. Fins aleshores, Castell Llubí depenia eclesiàsticament i administrativament del Consell de Muro, fet que obligava els habitants de Llubí a desplaçar-se per rebre els sants Sagraments. Finalment el 1660 s’erigí com a vicaria in capite, que possibilitava avantatges eclesiàstics i també marcava els límits geogràfics del terme de Llubí, mantinguts pràcticament fins a l’actualitat. A finals del segle XIX l’església s’allargà, construint dues capelles més per costat i un nou absis, donant-li així l’aspecte actual.

El campanar, tal com es conserva actualment, és fruit també de les reformes i ampliacions. Començat a construir al segle XVIII i culminat al segle XX, amb el recreixement del coronament i la cúspide piramidal d’estil neogòtic.

La saga dels Torres, família transcendental per la tasca artística desenvolupada durant els segles XVII, XVIII i XIX, també actuà a la parròquia de Sant Feliu. Fou concretament Rafel Torres Rubert (ca. 1756-1794) l’encarregat de realitzar les tres escultures de l’altar major (Sant Feliu, Sant Pau i Sant Antoni) i altres elements escultòrics del retaule. De ben segur fou ajudat pel seu germà Guillem, qui tenia coneixements específics d’arquitectura i treballà també a l’església de Llubí.

MÉS ESGLÉSIES DE LA XARXA